Anarcoefemèrides

Anarcoefemèrides del 27 d'agost

Naixements

- Constant Marie: El 27 d'agost de 1938 neix a Calvados (Normandia, França) el communard, militant i cantautor anarquista Constant Marie, més conegut com Le Père Lapurge. Paleta d'ofici, va participar en la Comuna de París i serà ferit durant els combats al fort de Vanves, ferides que l'obligaran a canviar d'ofici; es farà sabater, una de les professions més arrelades en el moviment llibertari. Va ser l'autor i el compositor de cançons revolucionàries molt conegudes, com ara Dame Dynamite, Le Père Lapurge (de la qual li vindrà el nom), L'affranchie, C'est d'la blague, Internationale féministe (a la memòria de Louise Michel), Vive la canaille!, Y a d'la malice, Michel, etc. De la seva cèlebre cançó de revolta La muse rouge, derivarà el nom del conegut grup de poetes i cantautors revolucionaris creat en 1901 que farà seu el patrimoni de Marie. Com a propagandista actiu va participar en multitud de festes de grups anarquistes cantant les seves cançons de virulentes lletres que sempre atreien l'atenció de la policia. L'1 de juliol de 1894 ca seva va ser escorcollada i li van embargar llibres i partitures de les seves cançons; detingut i acusat d'«afiliació a una associació de delinqüents», va passar algunes setmanes tancat a la presó de Mazas. Constant Marie va morir el 5 d'agost de 1910.

***

- Julien Toublet: El 27 d'agost de 1906 neix a Ivry-sur-Seine, a prop de París (França) el militant anarcosindicalista i interlingüista Julien Toublet, també conegut com Jean Thersant. Nascut en una família modesta, treballarà primer en la indústria metal·lúrgica i després de joier, afiliant-se en el Sindicat de Joieria adherit a la Confederació General del Treball Unificat (CGTU). Va descobrir l'anarquisme assistint a una conferència de Sébastien Faure titulada «Déu no existeix!». En 1932 ingressarà en la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), fundada per Pierre Besnard. Entre 1934 i 1938 va ser elegit secretari de la CGT-SR i es va encarregar de l'edició del seu òrgan de premsa, Combat Syndicaliste. El juliol de 1936, quan esclata la Revolució a Espanya, mobilitzarà sota la seva energia per ajudar els llibertaris espanyols i marxarà en diverses ocasions a Barcelona. També participarà en la creació del setmanari L'Espagne antifasciste i s'incorporarà a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), organització creada per Louis Lecoin que aportarà ajuda als refugiats espanyols internats als camps de concentració del sud de França. Durant la guerra va ser mobilitzat com a infermer; assetjat a Dunkerque, després evacuat al Regne Unit i repatriat de bell nou, va entrar clandestinament a París. Durant l'Ocupació va crear una cooperativa obrera de bijuteria (Art i Tècnica Aplicada), on exercirà l'ofici amb sa companya Denise i alguns parents i amics. En aquesta època intentarà reorganitzar el moviment llibertari en la clandestinitat i crearà una xarxa per ajudar i per amagar els militants amenaçats. Després de l'Alliberament va prendre part, en 1945, en la creació de la CNT francesa, organització que abandonarà en 1954 per ingressar en el grup de Pierre Monatte al voltant del periòdic La Révolution prolètarienne. A partir de 1952 exercirà de corrector de premsa i militarà en el sindicat d'aquest sector. Va ser un dels cofundadors, en 1961, de la Unió Interlingüista de França (UIF), secció gala de la Unió Mundial per la Interlingua, i també va crear la Federació dels Anacionalistes Interlingüistes, encarregant-se de l'edició dels seus òrgans d'expressió Reflexiones supra le frontieras i Le oca frantic, en llengua paneuropea interlingua. Entre 1969 i 1980 va participar en l'Aliança Sindicalista Revolucionària i Anarcosindicalista (ASRAS), creada arran de Maig del 68. Julien Toublet va morir a Créteil, a prop de París (França), el 4 d'abril de 1991.

Defuncions

- Raymond Lachèvre: El 27 d'agost de 1976 mor a Le Mans (França) el militant antimilitarista, anarquista, sindicalista revolucionari de l'Havre i francmaçó Raymond Lachèvre. Havia nascut el 30 d'abril de 1894 a Bolbec (França). Mobilitzat arran de la Gran Guerra, va servir com a mecànic 27 mesos en un creuer, però en 1917, destinat a l'Arsenal de Brest (drassanes de vaixells de guerra), és detingut i condemnat per propaganda anarquista i antimilitarista, i enviat als batallons disciplinaris de la ciutadella de Saint-Jean-Pied-de-Port. Un cop alliberat, treballarà com a emmotllador als taller de l'Havre. Va ser elegit secretari del grup llibertari adherit a la Unió Anarquista Comunista (UAC). El 5 de novembre de 1919 va esclatar una vaga dels emmotlladors que durarà 76 dies i serà elegit secretari del comitè de vaga del sindicats d'obrers metal·lúrgics i editarà el periòdic L'Ouvrier Métallurgiste. El desembre de 1919 es presentarà com a «candidat antiparlamentari» a les eleccions. Va abandonar la Confederació General del Treball (CGT) per adherir-se a la Confederació General del Treball Unitari (CGTU), que va abandonar després d'oposar-se a les maniobres de control per part dels comunistes. El 10 d'agost de 1924 va fundar un sindicat autònom d'emmotlladors i n'assumirà les tasques de secretari. En aquesta època va ser inscrit en la llista negra de les empreses de la regió i per poder treballar va haver d'adoptar la identitat de son cunyat. Durant els anys vint serà una figura destacada del grup llibertari de l'Havre, uns anys marcats per la mobilització en defensa de Sacco i Vanzetti, però també per nombroses conferències i reunions que tenen temes d'allò més divers (sexualitat, ateisme, antifeixisme, etc.). En 1926 s'adhereix a la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), creada per Pierre Besnard, i en 1927 va reconstituir el sindicat autònom. A finals de 1928 va deixar la UAC per formar la Unió Federalista dels Anarquistes Comunistes Revolucionaris (FACR) i s'adherirà a l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA). Va ser delegat en el II Congrés de la CSR-SR de París en 1928 i assumirà, fins al 1935, la responsabilitat de la biblioteca del grup llibertari d'Havre. També va participar en nombrosos concerts de propaganda. Com a maçó, va ser membre a partir del 29 de gener de 1929 de la lògia «L'Olivier Écossais», pertanyent a la Gran Lògia de França, i el 28 d'octubre de 1930 va ser nomenat mestre. Detingut per pràctiques abortives en 1938, serà condemnat a dos anys de presó, però en el tribunal d'apel·lació va ser absolt. En 1940 es refugiarà al camp a casa de sa germana fugint de la Gestapo i retorna a treballar a l'Havre sota una falsa identitat. Va ajudar alguns «refractaris» (pròfugs) gràcies a les seves relacions amb la francmaçoneria i després de la guerra reprendrà l'activitat militant. A finals dels anys 60 encara actuava dins la Federació Anarquista (FA).

Actualització: 01-05-08