Anarcoefemèrides

Anarcoefemèrides del 27 de setembre

Esdeveniments

- Congrés Internacional Sindicalista: Entre el 27 de setembre i el 2 d'octubre de 1913 es va realitzar a Londres (Regne Unit) un Congrés Internacional Sindicalista amb la finalitat de posar la primera pedra de la nova internacional obrera que seguiria el camí traçat per la Primera Internacional (Associació Internacional dels Treballadors, AIT). La conferència va agrupar anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris de gairebé tota Europa i d'altres indrets (Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia, Espanya, França, Suècia, Àustria, Hongria, Polònia, Argentina, Brasil, Cuba, Xile...), en total 38 delegats representant 65 federacions o centrals sindicals. Cal dir que no van ser presents la Confederació Nacional del Treball (CGT) francesa, que patia una època «revisionista», ni els wobblies nord-americans dels Industrial Workers of the World (IWW). Els punts principals de les resolucions van ser: destrucció total de l'Estat i del capitalisme, socialització dels mitjans de producció, anarcosindicalisme com a sistema d'organització social, acció directa en contraposició a acció política, solidaritat internacional, unió federativa, federacions internacionals organitzades per oficis i per branques d'indústria, etc. El Congrés fa una crida perquè els treballadors de tots els països s'uneixin en organitzacions industrials, federals, independents, sobre la base de la solidaritat internacional, amb la finalitat d'alliberar-se completament de l'opressió exercida per l'Estat i el capitalisme. El Congrés va decidir la creació d'una oficina d'informació internacional amb seu a Holanda i un Butlletí Internacional del Moviment Sindicalista, el primer número del qual va aparèixer l'abril de 1914 redactat principalment per Christiaan Cornelissen, que tenia experiència perquè ja havia publicat el butlletí del Congrés Anarquista Internacional de 1907. És va fixar un proper congrés per al 1915 a Amsterdam. Malauradament, l'obra encaminada a aconseguir la unió internacional de les organitzacions industrials revolucionàries llibertàries va ser interrompuda per la guerra mundial que va esclatar en 1914. Tots els països es van tancar hermèticament i tota relació internacional entre els treballadors va ser gairebé impossible. No va ser fins a la Conferència Sindicalista de Berlín, entre el 16 i el 21 de desembre de 1920, que es va continuar amb aquesta línia.

Naixements

- Henri Cler: El 27 de setembre de 1862 neix a París (França) l'obrer ebenista Henri Cler, Biffin. Havia nascut a París el 27 de setembre de 1862. Va ser candidat abstencionista pel Districte XI de París en les eleccions legislatives de setembre de 1889. En 1894, arran de les «Lois Scélérates» (Lleis Perverses) aprovades el desembre de 1893, va ser detingut per pertinença a grup anarquista. En llibertat el 8 de maig, va ser novament detingut el 2 de juliol, però es va beneficiar finalment d'un «no pertoca» el 14 de juny de 1895. El 28 de juliol de 1897 va ser condemnat «per cops i ferides» a 15 dies de presó i a 300 francs de multa i va ser tancat a Sainte Pélagie. En 1898 va ser gerent de la segona sèrie del periòdic Le Pot à colle, òrgan dels obrers del mobiliari i del moble tallat del suburbi de Charonne parisenc. El 25 d'octubre de 1899 va ser condemnat a tres mesos de presó per no compareixença per «injúries i difamació vers el patró ebenista», judici confirmat en apel·lació el 7 de març de 1900. El 13 de juny de 1910 va participar en els enfrontaments entre la policia i els obrers ebenistes en vaga de la Maison Sayas et Popot del suburbi parisenc de Saint Antoine, on va ser greument ferit, morint a l'hospital de Saint Antoine. Durant el seu enterrament al cementiri parisenc de Pantin, el 26 de juny de 1910, es va produir una manifestació de desenes de milers de persones i novament greus enfrontaments amb la policia.

Defuncions

- Fermín Salvochea y Álvarez: El 27 de setembre de 1907 mor a Cadis (Andalusia, Espanya) Fermín Salvochea y Álvarez, una de les figures més importants de l'anarquisme hispà del segle XIX, que va arribar a ser alcalde de la seva ciutat natal i president del seu cantó. Havia nascut l'1 de març de 1842 a Cadis (Andalusia, Espanya), al primer pis del número 32 de la plaça de las Viudas (avui carrer Fernando García de Arboleya), d'una família d'origen navarrès; el seu avi patern s'havia establert a Cadis procedent de Navarra per dedicar-se al comerç i la seva mare, Maria del Pilar Álvarez, era cosina del polític i economista Juan Álvarez Mendizábal. Als 15 anys, son pare, Fermín Salvochea Terry, seguint les tradicions de la burgesia mercantil gaditana a la qual pertanyien, l'envia al Regne Unit perquè es familiaritzi amb les tècniques comercials i aprengui idiomes; hi roman cinc anys, repartits entre Londres i Liverpool. Però es va dedicar a estudiar més els problemes socials de l'època --entrà en contacte amb cercles radicals, progressistes i humanistes-- que els pròpiament mercantils, sense deixar l'estudi d'Owen, de Paine, de Berdlow i de Fourier. Retorna a Cadis amb 21 anys i amb ànsies de reformar la societat, ben influït per les doctrines del «socialisme utòpic». És conegut per tothom per la seva tolerància i generositat. Després de «La Gloriosa», és nomenat cap d'un dels batallons de «Voluntaris de la Llibertat» de Cadis. Participa activament en els trists Fets del 68, per la qual cosa és empresonat al castell de Santa Catalina. Alliberat en 1869, organitza escamots armats contra el govern a la Serra de Cadis, prenent Alcalà de los Gazules, però són derrotades per les tropes governamentals i l'obliguen a buscar refugi a Gibraltar, Londres i París. En 1871, gràcies a l'amnistia promulgada per Amadeu de Savoia, torna a Cadis; és en aquesta època quan s'introdueix en la Internacional anarquista, establint una bona amistat amb els bakuninistes Anselmo Lorenzo i Francisco Mora, encara que segueix donant suport a les idees republicanofederals. Líder indiscutible del Cantó de Cadis, va ser triat president del seu comitè administratiu, i és detingut per les tropes del general Pavía quan la desfeta de l'episodi cantonal, jutjat a Sevilla i condemnat a cadena perpètua, romanent alguns anys empresonat a La Gomera i a Ceuta. Renuncia a l'indult que l'ajuntament gadità li aconsegueix en 1883 i pot fugir al Marroc, des d'on s'exilia a Algèria i Portugal. Quan mor Alfons XII, torna a ser empresonat, però recupera la llibertat i pot participar a la vaga general de 1902 i en diverses activitats anarquistes a Madrid (traducció de llibres, tasques periodístiques en diaris, com ara El Liberal, El Heraldo o El País). Va fundar el periòdic gadità El Socialismo. Fermín Salvochea va morir d'una lesió de columna i amb situació econòmica desesperada. El seu enterrament va ser una gran manifestació de dol popular amb més de 50.000 persones. Durant el seu enterrament, va començar a ploure a bots i barrals quan la comitiva passava per l'ajuntament; el batle va ordenar que el fèretre entrés a la casa consistorial tot dient: «Aquesta és casa seva. Que no en surti fins que no acabi la pluja.» A Cadis hi ha una dita popular que diu: «Plou més que el dia que enterraren Bigote.», nom afectuós amb el qual era conegut Salvochea.

Actualització: 13-06-08