Anarcoefemèrides

Anarcoefemèrides del 29 de febrer

Esdeveniments

- Repressió a Milà: El 29 de febrer de 1920 a Milà (Itàlia) en sortir d'un gran míting de protesta al qual han participat diversos oradors, entre ells Errico Malatesta, els carrabiners intervenen per impedir qualsevol manifestació i obren foc contra la gentada matant dues persones --un invàlid de guerra i un tramviaire-- i ferint-ne cinc. A resultes d'això es va convocar una vaga general en protesta d'aquest fets per a l'1 de març.

***

- Reconstitució de la CNT: El 29 de febrer de 1976 a la sala d'actes de l'església parroquial de Sant Medir, al barri de Sants de Barcelona (Catalunya) es realitza una assemblea clandestina de reorganització de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb la participació d'unes 500 persones --de 700 convocades-- de diversos sectors productius (arts gràfiques, construcció, metall, ensenyament i sanitat), de grups estudiantils i de cercles llibertaris i contraculturals sorgits d'ençà el Maig del 68 --segons la mesa que coordinava l'assemblea, 373 persones van deixar constància de la seva activitat laboral, sindical o militant: activitats diverses, 82; arts gràfiques, 14; banca, 15; construcció, 14; ensenyament, 29; espectacles, 12; metall, 16; sanitat, 33; tèxtil, 11; comarques, 83; grups llibertaris, 13; i estudiants, 51. L'assembleisme en la presa de decisions i l'acció directa com a força de lluita per a la resolució dels conflictes sense cap tipus d'intervenció de l'Estat eren els elements fonamental d'unió de tots aquests grups, a més de l'autogestió com a norma i el federalisme com a estructura orgànica. Però es trobaven gent de dos grups d'edat ben diferenciats: els menors de 30 anys i els majors de seixanta. A l'abisme generacional s'afegí un conglomerat de projectes de les diverses tendències (anarcosindicalistes, anarquistes, sindicalistes, consellistes, marxistes llibertaris, trotskistes...) tan diversos que generaria fortes tensions internes i conflictes al si de l'organització anarcosindicalista. El sector de la CNT de l'Exili dominava les estructures orgàniques del sindicat en part per l'admiració i el respecte que se'l tenia. En aquells dies existien a Catalunya quatre comitès regionals que es disputaven les segles de l'anarcosindicat. La majoria dels grups convocants després de l'assemblea de Sant Medir es van autodissoldre, ja que entenien que el que es tractava era de crear a cada població i a cada empresa estructures (comitès, federacions locals, federacions comarcals, sindicats, publicacions confederals) sota les sigles de la CNT. En aquesta assemblea es va nomenar el primer Comitè Regional de Catalunya de la CNT.

Defuncions

- Félix Fénéon: El 29 de febrer de 1944 mor a Châtenay-Malabry, a prop de París (França) el crític d'art, esteta i militant anarquista Félix Fénéon. Havia nascut el 22 de juny de 1861 a Torí (Itàlia), d'un viatjant de comerç borgonyó i d'una suïssa. Va fer estudis secundaris a Mâcon i, després de fer el servei militar, va guanyar en 1881 una plaça de funcionari com a redactor en el Ministeri de la Guerra traslladant-se a París. Es va comprometre amb el moviment anarquista des de 1890 i va col·laborar en nombrosos periòdics i revistes llibertaris: L'Endehors --on assumirà el paper de director durant l'exili de Zo d'Axa--, La Renaissence, La Revue Anarchiste, etc. En 1884 va fundar La Revue Indépendante, de la qual serà redactor en cap. Fénéon va ser acusat de ser l'autor de l'atemptat al restaurant Foyot, el 4 d'abril de 1894, i després d'un escorcoll al seu despatx ministerial es va descobrir material per fabricar explosius (mercuri i detonadors), que pertanyien sens dubte a l'anarquista Émile Henry. Arran d'això, serà jutjat en el «Procés dels Trenta» d'agost de 1894. Gràcies els nombrosos artistes i escriptores que testimoniaren en el seu favor (Mallarmé, Mirbeau...), va ser absolt, però es va veure obligat a abandonar la seva feina institucional. En 1902 trobarà una plaça d'administratiu a Le Figaro. Fénéon és sobretot conegut com a crític d'art i descobridor de talents. A partir de 1905 secretari de redacció de La Revue Blanche. Altres revistes on va escriure van ser: La Vogue, La Libre Revue, La Revue Moderniste, Symboliste, La Cravache, La Plume, Le Chat Noir, Entretiens politiques et littéraires, Le Père Peinard. Va descobrir i publicar autors que després van ser famosos, com ara Jarry, Mallarmé, Apollinaire, Rimbaud, Huysmans, etc. Va estar interessat en tots els moviments culturals i artístics de l'època, ajudant a la difusió de joves pintors i artistes, com ara Pissarro, Seurat, Signac, Van Dongen, Matisse, Maurin, Bonnaire, etc. Va ser un ferm defensor de l'impressionisme i del neoimpressionisme. Entre 1906 i 1925 va ser un dels directors de la galeria d'art Bernheim-Jeune. Després de la Gran Guerra i de la Revolució russa s'allunyarà del moviment llibertari i es declararà comunista, succeint Cendras en la direcció de les edicions de La Sirène. En 1923 va publicar el Dedalus, de James Joyce. Els seus escrits només es van publicar un cop mort, sota el títol d'Oeuvres plus que complètes. Un premi, arran d'un llegat seu a la Sorbona, fruit de la venda de la seva important col·lecció de quadres, porta avui el seu nom i permet descobrir els autors jutjats més prometedors. Félix Fénéon va morir el 29 de febrer de 1944 a la mansió que Chateaubriand habitava a Vallée-aux-Loups, a Châtenay-Malabry, a prop de París (França). Una part important dels seus manuscrits, correspondència i arxius iconogràfics es troben dipositats al Fons Paulhan de l'Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine (IMEC) a Caen (Normandia, França).

Actualització: 29-02-08